EN DEFENSA DEL CASTELLÀ (23-05-06)
RESPOSTA A L'ARTICLE DEL CARLES BELTRAN A LA REVISTA EL MIRALL (2-04-06)
L'ARTICLE DEL DIA // SAMI NAÏR Dues guerres a la vegada (El Periodico 16-02-06)
Carta de la Rosa Camps al PP andalús (15-02-2006)
Drets humans a la carta NOAM CHOMSKY (El Periódico 24-04-05)
El proper 13 de març, Poble i Progrés fem una assemblea oberta
Article de "La Vanguardia" sobre Porto Alegre i el seu model de gestió.
Perquè diu mentides ERC a Torrelles?
L’anomenada cooperativa i el cas de Terres Cavades de Tarragona.
Sobre la nova Web de l’Ajuntament(2-10-2004)
Noves contractacions a l'Ajuntament
Creixement urbanístic i demogràfic de Torrelles
Documentació en relació a les previsions decreixement urbanístic i demogràfic de Torrelles.
EN DEFENSA DEL CASTELLÀ
JOSEP Pernau
Hi havia un país
amb una llengua dominant, imposada pel pes de la societat que la parlava i per
la història, tan poderosa, que no tenia necessitat del reconeixement
oficial d'una primacia. Però hi havia una altra llengua dominada, que
parlava una minoria, formada per homes i dones que hi trobaven el salari que
no tenien al seu país, i aquella minoria va anar creixent i creixent,
fins al punt que els nascuts amb la primera van arribar a témer que la
seva perdés implantació i la van declarar "llengua nacional",
l'única que tindria aquell títol de "llenguatge comú
i unificador".
El lector ho ha entès bé. El país són els Estats
Units, la llengua dominant és l'anglès i la dominada és
l'espanyol dels hispans, que cada vegada són més. Els anglòfons
deuen ser gent espantadissa, perquè no es veien riscos per cap competència,
però, per si de cas, han decretat el blindatge lingüístic.
A la pàtria de la llibertat de mercat, el comerç no té
cap trava. Les llen- gües, en canvi, no són oficialment iguals en
drets. I és oportú afirmar- ho amb accent català, aquí
que tant se'n sap d'aquests temes. Les autoritats lingüístiques
espanyoles faran el que els correspon, però crec que quedaria molt bé
un compromís solidari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el castellà
dels hispans. És el suport a una llengua dominada, com ho va ser la catalana.
¡Ànim, des d'aquest racó d'Europa, molts catalans estem
amb vosaltres!
I se m'acut ara una pregunta: ¿què diu el senyor Aznar d'aquest
menyspreu a la llengua espanyola, del qual ha estat abanderat el seu amic el
president Bush? Precisament havia de treballar-li el vot dels hispans a les
eleccions de la reelecció. Ara, tant se val. No els necessita. És
l'últim mandat.
RESPOSTA A L'ARTICLE DEL CARLES BELTRAN A LA REVISTA EL MIRALL (2-04-06)
El regidor d’Urbanisme, Societat de la Informació i Noves Tecnologies, en Carles Beltran, ens dedica un article a Poble i Progrés en el darrer número de la revista El Mirall del Baix Llobregat en el que, a més d’insultar-nos i predir la nostra mort política, insulta també la intel•ligència de qualsevol ciutadà mínimament informat. Dir, com fa el regidor d’urbanisme, que el grup polític que va rebaixar la previsió de creixement (amb el Pla General de 1983 es podia arribar a 12.000 habitants) i que va mantenir un urbanisme moderat i exemplar, dir que en realitat tenia amagada la bomba, com diu el regidor, de “més de 300 habitatges que es poden desenvolupar de cop en qualsevol moment” és senzillament ridícul. ¿Els nous habitatges “es desenvolupen de cop en qualsevol moment”? ¿igual com cau una pedregada? ¿Que potser no cal la intervenció de l’ajuntament per a definir els Plans Parcials i per a tirar-los endavant?
Poble i Progrés va sorgir i va arribar a l’ajuntament com el fruit de la reacció d’un grup de persones que, entre altres coses, s’oposaven a la urbanització de l’eixample de Can Coll i que estaven en contra de la política urbanística d’ocupació de les muntanyes amb urbanitzacions a mig fer i sense els serveis necessaris per als seus habitants. Poble i Progrés ha defensat un creixement moderat i equilibrat del poble i una gestió participativa i democràtica dels afers públics.
Més que les paraules i les declaracions, el que realment te valor són els fets. I aquests fets diuen que la realitat de la política urbanística de PiP va ser la de regularitzar els importants dèficits urbanístics existents i frenar l’especulació que, com a tot el Baix Llobregat, també arribava a Torrelles. Tan sols cal comparar Torrelles amb els pobles i ciutats que ens envolten i pensar que estem a 20 minuts de Barcelona. Tan sols cal caminar pels camps i boscos de Torrelles per a veure quin poble hem mantingut i quin és el model de poble que defensem. Torrelles, en comparació a la de la resta de comarca, és la demostració més explicita de totes les mentides i intoxicacions del Carles Beltran.
El regidor d’Urbanisme, Societat de la Informació i Noves Tecnologies diu “En comptes de programar petits plans parcials pensant en un creixement moderat, escalonat i sostenible i afavorir l’equilibri territorial, el PiP ens va muntar aquesta gran obra”. Poble i Progrés vam estar 20 anys fent un urbanisme moderat, controlat i respectuós amb l’entorn, però segons el regidor en realitat el que fèiem era amagar una carta: “muntar aquesta gran obra”. que, en realitat, és la seva per incompetent o per amagar el seu veritable model de poble.
Diu Carles
Beltran de Poble i Progrés “Ara necessiten aixoplugar les seves
vergonyes polítiques en el paraigua d’una plataforma dissenyada
per justificar reprovables i nefastes actituds...” “..sense cap
mena de vergonya, aliens d’ètica i de valors”
Al marge de que, també en aquest tema, el regidor hauria d’aclarir-se
i decidir si les amaguem les vergonyes o bé no en tenim, el Carles Beltran
continua amb el seu estil i torna a insultar i menysprear al centenar de persones
que pertanyen a la Plataforma Salvem Can Coll, torna a insultar i ens diu cínics
i mentiders, i això ho diu la mateixa persona que encara manté
públicament que la Plataforma mai no l’hi ha demanat cap reunió
sobre Can Coll, quan ja s’han fet públics en diverses ocasions
els molts document amb registre d’entrada a l’ajuntament que demostren
que el Carles Beltran és capaç de mentir repetidament i, en aquest
cas sí, sense vergonya.
Recomanem tranquil•litat (no és bona tanta bilis i tanta ràbia,
sobretot quan no es té raó) i que mirin de fer alguna cosa amb
un mínim de consistència abans de les eleccions. A tot arreu,
quan s’acosta el final del mandat, els governs de torn inauguren les obres
fetes durant els quatre anys, tallen cintes i expliquen a la població,
no el programa electoral, sinó tot el que s’ha fet. A Torrelles
sembla que el govern encara estigui a l’oposició i únicament
poden parlar de tot el que faran i tenen previst i de què malament ho
fan els que ja no governen (!?).
¿Que
potser no tenen majoria per fer i desfer? ¿Que potser totes les pujades
d’impostos i l’endeutament de l’ajuntament ha de servir únicament
per arribar a les eleccions amb el mateix discurs de projectes i propaganda
de fa tres anys?
Tan sols una de les actuacions de l’anterior legislatura (com va ser les
obres de millora i regularització dels dèficits històrics
de Can Guey) va tenir molta més importància econòmica,
de gestió municipal, de participació ciutadana i de millora pel
poble que tot el que han estat capaços de fer o de dir que faran.
Per a millorar-se les seves retribucions, l’actual govern sí que va actuar urgentment. En les primeres setmanes ja ho tenien solucionat; per a la resta de temes, ja portem gairebé tres anys.
Carles Blasco
L'ARTICLE DEL DIA //
SAMI NAÏR
Dues guerres a la vegada
• Amb la invasió de l'Iraq s'ha entrat en la doble batalla de la rapinya neocolonial i de les civilitzacions
SAMI Naïr
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat París-VII
Hi ha pobles que, no se sap per quina aberrant llei de la història, estan
condemnats a patir. Hi ha botxins que sovint es beneficien, per efecte d'aquesta
mateixa llei, de la impunitat dels seus contemporanis. Des de sempre, ens preguntem
per què i com poden ser possibles aquestes coses. Per a tot ésser
raonable, és clar que avui dia vivim un moment particularment aberrant
de la història, al cor mateix del que es presenta com la panacea universal:
la democràcia. En nom de la democràcia, americans i anglesos han
envaït i desmantellat l'Iraq, han provocat una guerra civil interreligiosa,
han fomentat el racisme ètnic entre comunitats amb revenges pendents
entre elles, han creat condicions perquè sorgís el terrorisme
fonamentalista i, finalment, han fet d'Al-Qaida una organització: herois
per a uns centenars de milions de musulmans humiliats i ofesos. En el nom de
la democràcia, les tropes d'ocupació a l'Iraq han torturat a Abu
Graib. Per no dir res dels centenars de presoners sunnites lliurats a l'odi
de les milícies xiïtes armades pels ocupants, que terroritzen tot
el poble iraquià.
És ben conegut que les tropes americanes a l'Iraq estan formades per reclutes i voluntaris. Els reclutes van a la guerra morts de por. Molts s'oposen a aquesta matança provocada per George Bush, pel vicepresident Dick Cheney i per Paul Wolfowitz, l'ideòleg d'aquesta operació, ara convertit en respectable president del Banc Mundial. I els voluntaris, en general, són trinxeraires o aturats, delinqüents i, sovint, presoners als quals s'ofereix un sou i una remissió de condemna si accepten servir durant un cert temps a l'Iraq.
Finalment,hi ha els mercenaris, contractats per l'Exèrcit dels Estats Units, i també per centenars de societats privades que fan negocis a l'Iraq amb la complicitat dels iraquians col·laboracionistes dels ocupants. La resta de les tropes d'ocupació hi són per reforçar les americanes, excepte les britàniques, que són considerades com a coocupants i convidades a repartir-se el contracte de la reconstrucció i el petroli. S'ha volgut presentar les tropes britàniques com "els bons", els "coneixedors" del món àrab, en contraposició a la bestial brutalitat dels americans.
Però el News of the World, un suplement de The Sun, un diari de gran tirada a la Gran Bretanya, acaba de dinamitar aquesta llegenda que no enganyava ningú. El suplement ha publicat fotos d'un vídeo en el qual es veu soldats britànics apallissant nois iraquians de menys de 15 anys, amb més de 42 cops en menys d'un minut, en un campament de l'Exèrcit britànic. Aquest crim se suma, doncs, als que ja han comès els mateixos britànics amb tortures i abusos sexuals a presoners. Encara que han estat denunciats, aquests comportaments ja no aixequen cap indignació. Les autoritats dels països implicats declaren que ho investigaran, però no se sap què estan fent, les tortures i els maltractaments es continuen succeint a la foscor, fins a la pròxima revelació. I Tony Blair no para de perorar sobre els beneficis d'exportar per la força la "democràcia". El poble màrtir iraquià no sap ni quan ni com s'aturarà aquesta sagnant caiguda cap a l'infern.
Mentrestant, a Europa, uns caricaturistes extremistes l'emprenen no contra aquests botxins, sinó contra el profeta Mahoma, que representen amb un turbant i una bomba a la mà. Llibertat d'expressió, d'acord. Al Pròxim Orient, i per tot l'orbe musulmà, multituds enfurides desfilen pels carrers i en alguns llocs passen a l'acció. S'ataquen ambaixades, i el diari danès que va publicar les caricatures veu en aquests actes la confirmació del fanatisme que atribueix al profeta.
Resumint, amb la invasió de l'Iraq s'ha entrat en dues guerres a la vegada: la de la rapinya neocolonial i la de les "civilitzacions", tal com desitjava tan nèciament Samuel Huntington. Dues guerres, una de militar i una de cultural. ¿M'atreveixo a afirmar que aquestes dues guerres van ser provocades per potents poders d'Occident? ¿Sóc boig si afegeixo a més a més que aquestes guerres només beneficien, per un costat, els ocupants occidentals i, per un altre, els extremistes fanàtics, titelles d'un integrisme religiós que va pel camí de triomfar en el món musulmà? ¿Qui cobra els dividends d'aquestes dues guerres? ¿Els defensors d'un occident laic disposats a morir per la llibertat d'expressió i el dret d'imposar la democràcia per la força? ¿Qui va decidir que aquesta llibertat s'havia d'exercir sense cap fre, sense tenir en compte la dignitat de les persones? ¿Qui va decidir que, per sobre del dret internacional i del respecte a la sobirania dels pobles, hi havia el principi democràtic concebut per l'imperi americà?
No ho van decidir els milions de manifestants que es van oposar a la invasió de l'Iraq, i que en aquests moments veuen que els seus pitjors temors s'estan confirmant. Ni tampoc les desenes de milions d'àrabs i de musulmans que rebutgen l'integrisme, que volen la democràcia creada per ells mateixos i per a ells i que, avui dia, ja no s'atreveixen ni a obrir la boca per por de ser acusats, als seus països i per part dels més extremistes, de ser els còmplices dels que insulten el profeta i dels que ocupen l'Iraq. ¿I qui es frega les mans d'alegria? Bin Laden. Perquè tot el que està passant reforça el seu discurs demagògic, segons el qual Occident detesta l'islam i el seu profeta. El que és segur és que els aprenents de bruixot de la "ingerència democràtica", els mediocres ideòlegs de la guerra de les cultures i els integristes fanàtics van pel camí de guanyar: ells són els que ens han abocat a una espiral infernal que ningú pot controlar.
E-mail a Poble i progrés de Rosa Camps.
Benvolguts, benvolgudes
Avui he sentit a les notícies la darrera del PP: els
anuncis radiofònics a
Andalusia, i com que considero que en el tema de Catalunya ja ha sobrepassat
tots els límits, he decidit descarregar la meva ràbia i la meva
impotència
(quan parlo així ja us podeu imaginar com em sento, jo que no sóc
pas
rabiosa de mena), escrivint al PP andalús. Us faig arribar el que els
he
dit. Ja en podeu fer difusió, si voleu. He enviat còpia al PP
de Madrid i al
de Catalunya no he pogut fer-ho perquè a la seva web només hi
ha un discurs
del Piqué i un anunci de la recollida de signatures (no fos que els catalans
ens esplaiéssim dient el que pensem als representants del PP).
Bé, a veure si passem del "seny" a la "rauxa" i esmolem
les eines.
Una abraçada
Mª Rosa
-----Mensaje original-----
De: Ma Rosa Camps
Enviado el: miércoles, 15 de febrero de 2006 17:34
Para: comunica-andalucia@pp.es
Asunto: Acerca de la política del Partido Popular
Sres. del PP
Soy catalana y no entiendo nada de lo que pasa:
- No entiendo que se nos haga boicot por presentar un proyecto legal de
Estatut.
- No entiendo que toda España tenga que opinar sobre nosotros.
- No entiendo que se nos diga que somos españoles y, a la vez, se nos
margine e insulte sistemáticamente.
- No entiendo que se llamen demócratas y rechacen aceptar a trámite
un
documento consensuado por el 90% de los representantes
políticos catalanes.
- No entiendo que quieran la unidad de España y se dediquen a romperla
enfrentando unas comunidades con otras.
- No entiendo que mientan a su comunidad demonizando nuestra lengua para
intentar arañar unos votos.
No entiendo nada de lo que pasa, sólo veo la ignorancia y la maldad
campeando entre sus filas, con la ayuda inestimable de los medios de
comunicación más reaccionarios y ultraderechistas y de unos cuantos
obispos
tristement anclados aún, por decirlo suave, en "la España
de charanga y
pandereta, cerrado y sacristía" que ya describió el insigne
hijo de su
tierra, Antonio Machado, hace más de un siglo y que ustedes siguen
anhelando.
No entiendo por qué lo hacen así, pero sé que cuando se
siembra cizaña no se
recoge trigo.
Mª Rosa Camps
Opinió sobre el càstig a l'oposició (23-09-2005)
El dia 23 de setembre vaig
escriure la meva opinió sobre la patrimonialització que el govern
fa de l'Ajuntament; desprès de l’últim Ple ha quedat més
que clar que això va en augment, i simplement he afegit en vermell una
referència a l’última genialitat que ha consistit en "convidar"
als funcionaris a abandonar la feina i anar a un Ple municipal.
(24-10-2005)
L’ADMINISTRACIÓ NO ÉS UN PATRIMONI PARTICULAR .
Donar informació a l’oposició i a la població en general, no és un favor que es pugui retirar quan el que governa considera que és tractat injustament. És aplicar la legalitat i els principis democràtics
Els mitjans públics que es posen a disposició dels que governen no són propietat privada. Utilitzar els diners públics per actuar penalment contra l’oposició és indigne.
Al Ple del dia 9 no hi van haver agressions físiques ni amenaces, i el suposat delicte del que acusen als regidors de l’oposició, va ser la protesta verbal i penjar una pancarta. Si el govern municipal vol posar una denúncia per mirar d’espantar-nos, que ho faci, però la haurien de pagar amb els seus diners, i no fer-ho amb diners públics.
La policia municipal no és seguretat privada de l’Alcaldessa i els funcionaris municipals no són treballadors a sou del que governa. És una política molt perillosa fer-los servir contínuament en els enfrontaments polítics. "CONVIDAR" ALS TREBALLADORS MUNICIPALS PERQUÈ EN HORARI LABORAL ABANDONIN LA FEINA I ASSISTEIXIN A UN PLE MUNICIPAL, DEMOSTRA QUE S'HA BEGUT L'ENTENIMENT
S'HA DE CONSIDERAR VAGA O PERMÍS RETRIBUIT LES HORES DE FEINA PERDUDES?
AMB EL PRECEDENT DE L'ACOMIADAMENT D'UNA TREBALLADORA. ES FARÀ UNA LLISTA NEGRA DELS QUE NO HI ASSITEIXIN?
ÉS QUE NO PODRIEN ASSISTIR ELS TREBALLADORS MUNICIPAL, I DE PASSADA TOTA LA POBLACIÓ INTERESSADA, SI EL PLE ES FES A LES 8 DEL VESPRE COM SEMPRE?
La
policia municipal no és seguretat privada de l’Alcaldessa
i els funcionaris municipals no són treballadors a sou del que
governa.
El treballadors municipal amb millor criteri que el govern no han volgut implicar-se en baralles polítiques i la majoria no han assistit.
Les instal•lacions i mitjans municipals (les fotocopiadores incloses) no són propietat privada dels partits que governen per utilitzar-les com a càstig o premi als regidors.
Que l’oposició tingui un espai per treballar a l’Ajuntament, és un dret de l’oposició i no un favor que l’Alcaldessa pot fer o no.
“Torrelles al dia” no ha de ser un butlletí de propaganda partidista, per això ja estan les publicacions del partits . Tenir sis vots no dóna dret a utilitzar els mitjans municipals d’informació per fer-se propaganda de franc (bé, pagant amb diner públics).
L’Ajuntament no és una empresa particular dels que governen.
Carles Blasco.
El proper 13 de març, Poble i Progrés fem una assemblea oberta amb la que volem iniciar un procés de debat i de recollida d’opinions que ens doni elements per elaborar les polítiques que defensarem els pròxims mesos. Dins d’aquesta dinàmica de debat els següents apunts (reconec que desordenats) són únicament una opinió personal per intentar aportar el meu gra de sorra en el tema de les difícils relacions entre partits a Torrelles.
Ningú no sap que passarà a Torrelles en les properes eleccions
municipals; el que sembla probable és que els diferents partits i grups
actuals, continuaran presents i actuant al poble, segurament canviaran persones
i percentatges de vots, i també podria produir-se la desaparició
d’algun grup; tot i això, em temo que en el futur tindrem persones
i sigles força semblants a les actuals. Aquesta realitat plural de partits
i interessos enfrontats, implica que no desapareixen els que molesten o no agraden
als altres, per contra continuen actuant políticament i poden tornar
a guanyar. Així és la democràcia i no assumir això
és, al meu entendre, una de les raons dels mals que pateix la política
a Torrelles.
Penso que alguna gent que
aspirava, molt legítimament, a que Poble i Progrés perdés
les eleccions no eren conscients que les idees i la gent que actuem amb aquestes
sigles continuaríem defensant les nostres propostes i que no desapareixeríem
l’endemà de les eleccions. Volien “matar-nos” políticament
esperant que, com amb una vareta màgica, l’endemà de la
seva arribada al govern deixaríem d’existir políticament.
Confiats en això, van començar a barallar-se per la pell de l’os
abans de caçar-lo.
Ja que l’origen de tots els mals i mancances de Torrelles era i és,
segons ells, Poble i Progrés, ara que ja no governàvem, tot seria
fàcil i el canvi seria espectacular.
Arribava la modernitat a Torrelles!!
Després de 20 mesos del nou govern la situació política
està pitjor que mai en tots els aspectes. La paràlisi en la gestió
municipal és més que evident, no es solucionen els problemes i
a més se’n generen de nous. Anem a pitjor en participació
i democràcia, no han millorat els serveis i encara que tenen majoria
no son capaços de governar.
Segurament ens equivocaríem si pensem que la única raó
del desastre actual és la demostrada incompetència de l’actual
govern; cal recordar també, que un poble petit i amb poc recursos no
ho té fàcil, les solucions són complexes i dífícils
ja que en gran part depenen del finançament exterior i aquestes solucions
necessiten de molta capacitat de negociació i també de recolzaments
molt amplis dins i fora del poble.
Els ajuntaments són a l’Estat un nivell de l’Administració
amb pocs recursos i els municipis petits que no volen fer malbé el seu
territori tenim moltes dificultats per donar el nivell de serveis que una societat
moderna reclama. Per enfrontar-se a aquesta realitat molts pobles han caigut
en la trampa de créixer urbanísticament per obtenir recursos,
però jo crec que és el peix que es mossega la cua, acaben degradats,
endeutats i amb mancances de serveis (és pot fer una repassada pel pobles
del voltant de Torrelles i preguntar).
Al nostre poble les urnes decidiran al final el model de creixement, però s’hauria de explicar prèviament en els programes electorals i no escriure unes coses i desprès intentar fer unes altres. S’ha de pensar a més que tots estem per quedar-nos: Poble i Progrés, la resta de l’oposició, i també els partits i interessos que representa l’actual govern. La pregunta és: tenim capacitat de trencar polítiques que busquen la desaparició de l’adversari? El temps ens dirà la resposta, però caldrà que qui governi defensi la democràcia i el que representa, que al meu entendre és molt més que el govern de les majories, és o hauria de ser una manera de fer i de respectar, És negociar i acordar amb els que són i pensen diferent. És establir punts de trobada sense renunciar al que cada persona pugui pensar i defensar, és buscar solucions . Algú va dir que la política és l’art del que és possible; a Torrelles sembla que la política vulgui buscar l’impossible de fer desaparèixer l’adversari.
Al meu parer, la situació actual de Torrelles és en gran part el resultat de que alguna gent va considerar com a prioritat estratègica acabar amb PiP amb els mitjans que calguessin. Això quan s’està a l’oposició es erroni però comprensible; el que és patològic es actuar al govern fent d’oposició de l’oposició, dedicar quasi tot el discurs no al que es fa o farà sinó a culpar a Poble i Progrés de absolutament tot. Què no tenen majoria per governar? Què no tenen els millors projectes de l’historia? Que no tenen els informes favorables? Que no està, des de fa dos anys, tot a punt de solució? Perquè estan tant histèrics i es neguen a debatre els seus projectes? Perquè retallen els mecanismes de participació?
Tots estem per quedar-nos i qui vulgui solucionar problemes i no únicament ocupar el govern haurà de saber actuar democràticament, és a dir haurà de saber acordar amb els que son diferents. L’opció de l’actual govern és per contra el secret en la gestió i l’exabrupte en les formes .
La vida és dura i la política més encara, ja que conflueixen molts interessos, ideologia i egos personals. Malgrat tot, hauríem de convenir que la seva funció principal ha de ser solucionar problemes i defensar els interessos generals. Si es barregen patologies i ressentiments personals no anirem en lloc. Vol dir això que soc tant ingenu de pensar que tots hem de ser bons i estimar-nos? Evidentment no; hi ha molta gent que no ens agrada i de persones dolentes està el món ple, però així i tot, qui té representació política, al marge de com sigui personalment, és un representat del poble amb el que s’ha de contar.
Entesa, va guanyar les eleccions, però aquesta coalició de diferents partits i d’independents està en aquests moment trencada i sense estructura; està pagant la frivolitat de jugar electoralment amb temes com el de les escombraries i paga sobretot que el ciment que aglutinava a gent, grups i partits tan diversos era acabar amb PiP i obrir el camí a interessos com els representats per la cooperativa de habitatges.
A Torrelles, és pot intentar ignorar a l'oposició, però no sembla que sigui la millor opció sobretot si els que ho volen fer tenen menys del 15% dels vots o bé únicament unes sigles trencades i cap o molt poca estructura darrera.
Malgrat la situació del govern, jo crec que Poble i Progrés no hauria de caure en una oposició igual a la que ens van fer a nosaltres, no hem d’aspirar a que desaparegui cap opció, totes representen grups, idees, gent, i gairebé sempre, interessos legítims. Si volem solucionar problemes sabem que hem de negociar i renunciar a coses. Hem de dir a tots que estem disposats a aprendre, a evolucionar, a adaptar-nos, sabem que no tenim la veritat absoluta, no la té ningú, i podem i volem arribar a acords amb qui calgui per ajudar a trobar solució als problemes i mancances del poble, però que ningú no s’equivoqui, sempre que una part de la població ho vulgui, estem aquí per quedar-nos i defensar el nostre model de poble.
No soc gaire optimista sobre la capacitat d’actuar racionalment de l’actual govern però per part nostre hauria de quedar molt clar i de forma constant que Poble i Progrés volem solucions i defensar un model de poble i no volem personalitzar fòbies ni fer de la nostra acció una qüestió personal contra ningú. No volem fer fora de la política a ningú, alguns van intentar-ho amb PiP i encara ho estem pagant tots.
Carles Blasco.
Article de "La Vanguardia" sobre Porto Alegre i el seu model de gestió.
BERNARDO GUTIÉRREZ - 09/01/2005
PORTO ALEGRE
La capital mundial alternativa pasa la reválida
Porto Alegre después de 16 años de experimentos sociales, porto alegre se ha convertido en la capital alternativa del mundo. La última semana de enero será la sede del Fórum Social Mundial
Tiene más de un millón de árboles. El 97% de su población está alfabetizada. El 99% tiene agua potable
Con 1,4 millones de habitantes, la cifra de residentes en favelas ha pasado del 33,6% en 1991 al 10% en el 2003
Hace unos meses, Dorasilva de Lima recorría las calles de Porto Alegre
recogiendo basura con un carrito. Perdió su empleo de asistenta doméstica.
Y a sus 68 años se quedó en la calle, sin subsidio de desempleo.
Ahora subsiste gracias a una cooperativa de recicladores. Su nuevo centro laboral
es la Unidad de Selección de Residuos del Hospital Psiquiátrico
de Sao Pedro, financiada por el Ayuntamiento de Porto Alegre. La mitad de los
trabajadores son habitantes de la favela vila São Pedro. La otra mitad
son enfermos psiquiátricos del hospital. "Separamos la basura y
todo lo que ganamos con la venta lo dividimos", asegura Dorasilva. La coordinadora
de la Unidad de Selección, Eliane Carvalho, asegura que a los enfermos
y a los marginales se "les enseña lo que es el trabajo y lo que
es el afecto". Además, los 29 trabajadores de la unidad consiguen
"al menos un salario mínimo de todos", matiza Eliane.
Vanguardia social. La unidad pertenece a una de las trece cooperativas de catadores de lixo (recogedores de basura) apoyadas por el Ayuntamiento. Y es toda una metáfora de la ideología integradora de una ciudad que después de 16 años de experimentos sociales se ha convertido en la capital alternativa del mundo. Fue la plataforma de lanzamiento del Fórum Social Mundial en 2001. Y desde 1989, el embrión de la democracia participativa, modelo que han importado 250 ciudades de todo el mundo. En Porto Alegre, los vecinos deciden dónde quieren invertir lo recaudado con sus impuestos e incluso el sueldo del alcalde. De hecho, fue de las primeras urbes del planeta que colgó en internet sus cuentas completas (salarios de políticos incluidos).
Las estadísticas colocan a Porto Alegre, que hace 20 años era una ciudad pobre y desordenada, muy cerca del primer mundo. Con 1,4 millones de habitantes, Porto Alegre es la metrópoli con el índice de desarrollo humano (IDH) más elevado de Brasil, 0,885 (España: 0,922). Tiene más de un millón de árboles. El 97% de su población está alfabetizada. El 99% tienen agua potable.Yla recogida de residuos alcanza, gracias al sistema de cooperativas, el 100%, cifra inaudita en Brasil. "Hace 16 años existía una mafia que revendía en monopolio los residuos reciclables", asegura Rominar Del Pino, asesor de la División de Reaprovechamiento y Reciclaje del Ayuntamiento. "Aparte de coordinar la recogida, ponemos las instalaciones necesarias y garantizamos 7.000 empleos", afirma Rominar.
Espíritu comunal. Precisamente, uno de los ejes del Ayuntamiento de Porto Alegre ha sido fomentar el cooperativismo y la autogestión. El ejemplo más claro, al margen de la recogida de basura, es la red de guarderías autogestionadas de la ciudad. En 1993, el Ayuntamiento creó el programa de guarderías comunitarias. Y desde entonces han nacido 133 guarderías con recursos del Ayuntamiento y gestionadas directamente por clubs de madres, comunidades de vecinos, asociaciones u ONG. Unos 50.000 niños y adolescentes se benefician de estas guarderías multifuncionales que ofrecen desde cursos de informática a talleres de escritura. "Utilizamos música porque en la periferia es la actividad que más moviliza a los jóvenes", afirma Nagiara Couto, coordinadora de la vanguardista guardería Niño Ciudadano, situada en la peligrosa zona norte. En ella los niños cantan rap. Pintan grafittis en los muros. "Creo en el poder de transformación del hip hop, porque les genera un sentimiento de pertenencia", asegura Nagiara.
Democracia participativa. ¿Qué tienen en común la construcción de una carretera que comunicará las favelas con el centro, un proyecto de oficinas de percusión y una cooperativa textil de mujeres desempleadas? En Porto Alegre, el sistema del Presupuesto Participativo, elegido por la ONU como una de las 40 mejores prácticas de gestión pública del mundo. "Con este sistema hemos radicalizado la democracia, dando la voz al pueblo", asegura João Verle, el alcalde saliente de Porto Alegre.
¿Pero cómo es exactamente esta democracia participativa? "En marzo se realizan dos reuniones en cada una de las 16 regiones de la ciudad. En mayo llegan las reuniones plenarias temáticas. Después, el Consejo del Presupuesto Participativo aplica el presupuesto con los criterios generales", asegura Luciano Brunet, que fue durante muchos años el coordinador del presupuesto participativo. El sistema se rige por tres criterios, me explica Luciano: "Carencia, población total de la región y prioridad temática". De esta manera, muchos barrios ricos se dieron cuenta de que había otras prioridades en la ciudad.
Cada año, unas 50.000 personas participan en las reuniones. Y las sugerencias que llegan por internet también se incorporan al debate. "El sistema tiene un ideal de redistribución de riquezas y de descentralización que debería aplicarse en el Gobierno central", asegura el ex alcalde João Verle. Al comienzo (1991), por ejemplo, la acomodada región Centro recibió apenas el 4,33% de las inversiones, a pesar de contar con el 21% de la población. La paupérrima región nordeste tuvo el 5,40% de las inversiones, cuando sólo representa el 1,89% de la población.
Evolución de prioridades. Durante los primeros años, las prioridades de las regiones fueron la vivienda, la salud y las infraestructuras. El resultado: se han construido 17.000 viviendas sociales y el número de habitantes de favelas ha descendido del 33,6% (1991) a aproximadamente el 10% (2003). La salud, una transferencia municipal en Brasil, se ha mantenido siempre como una de las prioridades. El porcentaje del presupuesto de salud de 2004 fue de un 19,96%, superando el 15% exigido por la Constitución Federal.
La educación también tiene un peso importante. En el año 2004 se destinó un 37,59% del presupuesto a educación (la Constitución exige un 25%).
A pesar de todo, el Presupuesto Participativo ha recibido duras críticas por no poner en discusión el 100% del presupuesto. "El ciudadano decide directamente el 20% del presupuesto e indirectamente, a través de las prioridades temáticas y del Consejo de la Ciudad, el resto", replica el ex alcalde João Verle.
Incubadoras de proyectos. En un país donde los tipos de interés están al 17,5%, el acceso a préstamos es algo reservado a las clases pudientes. Portosol, una institución comunitaria de crédito, nació en 1996 para combatir esa desviación. Implicando al sector privado y a instituciones públicas, Portosol ha financiado centenares de proyectos. La cooperativa textil Univens es uno de ellos. Nilsa Nespolo, la coordinadora de Univens,me recibe en su sede, en el popular barrio de Sarandi. "Elaboramos camisetas y ropa en general y trabajamos mucho con la serigrafía", explica Nilsa. La cooperativa, compuesta principalmente por mujeres desempleadas, ha conseguido incluso exportar sus productos al extranjero.
Ante una ciudad con un currículo tan solidario, el nuevo alcalde, José Fogaça, del Partido Popular Socialista (PPS) aseguró al ganar las elecciones que conservaría las dos marcas del PT: el presupuesto participativo y el Fórum Social.
La máxima prueba de que la justicia social está ya en el ADN
de Porto Alegre es el Fórum Social Mundial 2005, en el que se espera
que participen 150.000 personas. Tendrá lugar entre el 26 y el 31 de
enero. Y, por supuesto, su sistema operativo tendrá software libre (programas
sin derechos de licencia), terreno en el que Porto Alegre también va
al frente.
Perquè
diu mentides ERC a Torrelles?
Els companys d’ERC de Torrelles responen a una pregunta que es fan ells mateixos a l’últim full d’ERC:
“Els torrents que passen per Can Coll seran entubats?" No - escriuen- Es farà un tractament per deixar els torrents d’aigua canalitzats i a cel obert.
Qui ha llegit el Pla Parcial del govern ha vist escrita i dibuixada la proposta
de fer un carrer sobre el torrent entubat, en concret el Pla Parcial presentat
diu..
“Es canalitza el torrent sota el carrer
principal, tot adequant la seva secció al cabal”
Un altre exemple del cinisme amb que menteixen:
La plataforma s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament en algun moment? No. Cap representant d'aquesta plataforma ha demanat una reunió....
Evidentment és fals, s'han demanat varies reunions; però si algú te dubtes, que pensi perquè es neguen a fer actes informatius i debats públics amb l'oposició i trobarà com a única raó que no podrien dir les mentides dels seus fulls de propaganda..
L'últim contacte de la Plataforma amb l'Ajuntament és una carta pública que acaba dient...
És per tot això que us demanem en quins termes i en quines condicions considereu que s’hauria de convocar un acte públic que pugui garantir la presència de totes les formacions polítiques del nostre municipi i d’aquesta Plataforma i que faciliti la màxima informació de primera mà per part de tots i que permeti el seu contrast davant la ciutadania.
Restem a l’espera de les vostres indicacions.
Atentament,
Torrelles de Llobregat, 25 d’octubre de 2004
Quin sentit tenen unes mentides tan evidents?
La resposta és que ERC ha renunciat a intentar guanyar-se a la gent informada,
i centren la seva estratègia en manipular els sectors de la població
menys actius socialment, en definitiva a la gent poc informada. Al voler enganyar
als desinformats han perdut la poca credibilitat que els quedava entre la gent
amb més coneixement de les diferents propostes i documents sobre aquest
tema. Molts són o eren votants d’ERC.
L’anomenada cooperativa i el cas de Terres Cavades de Tarragona.
L’Ajuntament
de Torrelles vol mantenir el projecte de modificació del Pla General
i el Pla Parcial de Can Coll; pensem que aquestes propostes hauran de superar
una carrera d’obstacles produïts per la seva incompetència
en l’elaboració i tramitació dels plans i, encara que ara
tenen majoria, és possible que el procés s’aturi o sigui
molt lent.
Un ampli col•lectiu de torrellencs tenim la voluntat de pressionar perquè
s’aturin els projectes de creixement urbanístic no previst al Pla
General i demanem que s’obri un procés de debat social sobre el
model de poble que volem. Tot això no és incompatible amb l’objectiu
de tenir equipaments escolars a curt termini, tot el contrari, pensem que la
via del govern està portant a l’estancament del problema i seria
la negociació la que podria aportar solucions ràpides.
Si malgrat aquestes consideracions
el govern tira pel dret i continua l’actual procés, ha de saber
que a més de tenir l’oposició d’una gran part de la
població, haurà de vigilar per no acabar en els tribunals si la
cooperativa té participació en els acords entre la propietat i
l’Ajuntament, encara que aquests acords siguin secrets, no valdrà
que argumentin que no ha estat l’equip de govern el que afavoreix als
amics, i que és la propietat de Can Coll la que “lliurament”
dóna a baix preu els terrenys per a habitatge social a aquesta promotora
immobiliària que s’autoanomena cooperativa.
Al nostre poble tothom ha sentit parlar que dins del projecte de l’equip
de govern s’ha negociat amb els propietaris la venda a baix preu de terreny
a la cooperativa. Ho diu la mateixa cooperativa a les seves reunions, hi ha
testimonis de persones que van ser a reunions a l’Ajuntament per parlar
de això, també tothom va poder sentir com en un Ple municipal
un soci de la cooperativa va preguntar estranyat perquè no es parlava
d’aquest tema quan ja hi havia, segons ell, acord entre l’Ajuntament
el propietari i la cooperativa.
Si mantenen el projecte i la cooperativa obté un tracte de favor, quedaria oberta la via judicial per denunciar-lo.
La regidora filla del president d’aquesta cooperativa i també d’altres càrrecs o dirigents polítics que donen suport al govern municipal han de saber que si ells o familiars directes, es beneficiessin amb l’adjudicació d’un d’aquest pisos, si acaben tenint accés privilegiat als habitatges, no farem únicament una denúncia política, també ens trobaríem davant d’una il•legalitat, a més d’un escàndol ètic, que ens portaria com ja hem dit a acudir als tribunals.
És il•legal des d’un càrrec públic participar en votacions en les que es tinguin interessos personals. Afavorir des de l’administració a familiars o empreses relacionades és un delicte de prevaricació.
Fa uns dies els diaris anaven plens de noticies sobre actuacions urbanístiques irregulars; un cas paradigmàtic és el de Terres Cavades a Tarragona en què, amb molt bon criteri, el govern de la Generalitat ha anul•lat la tramitació del projecte urbanístic de l’Ajuntament de Tarragona per un cas de prevaricació.
L’Ajuntament faria be de declarar públicament que, passi el que
passi amb el Pla Parcial, farà el necessari perquè el 20% d’habitatge
protegit que ha de fer qualsevol nova promoció urbanística, sigui
gestionada buscant que la executi la millor opció empresarial i sempre
amb criteris objectius i transparents d’adjudicació. Dins d’aquests
procés la cooperativa de Torrelles hauria de ser una opció més,
i els càrrec públics relacionats amb aquesta empresa s’haurien
d’abstenir de votar i participar des de l’Ajuntament en el procés.
No voldríem que un
“Terra Cavades” torrellenc fes tristament famós al nostre
poble en els mitjans de comunicació.
Sobre la nova Web de l’Ajuntament (2-10-2004)
Entro a la WEB de l’Ajuntament de Torrelles
(dia 2 d’octubre del 2004) encuriosit per l’anunci de que, segons
diuen el “30/09/2004: comença l’actualització diària
en aquesta WEB municipal”
Han canviat el color, han posat cireres , també s’ha informat, per fi, dels canvis en el govern i ja apareix la regidora de Poble com a membre del govern. És tot un què; ja que portàvem mesos en que encara figurava com de l’oposició.
Si l’actualització és ara diària, penso que diran alguna cosa sobre Can Coll i els equipaments educatius i potser fins i tot, parlin de la Plataforma Salvem Can Coll........ miro i remiro, res, cap informació ni opinió. Potser si mirés què diuen sobre els diferents camps de la gestió municipal, trobaré informació nova, i així ho faig.
Aquí teniu un resum de la recerca amb la data de la informació més recent que es podia trobar el dia 2 d’octubre a la WEB MUNICIPAL en el diferents apartats:
Entitats: 11 de març ( fa 6 mesos)
Ajuntament: Ordre del dia del Ple Municipal de juny.
Alcaldia: 21 maig (fa 4 mesos)
Atenció ciutadana: 10 de maig (fa 4 mesos)
Benestar Social: 27 de gener (fa 8 mesos)
Breus:
Informen del Correllengua i de l’actualització diària de
la Web i ja
que es tracta de ser breu, res més.
Cultura:
Informen del Correllengua i de l’11 de setembre, però la primera
informació sobre activitats culturals del poble, és del 30 d’agost
Educació: 14 de juny (4
mesos, en un tema tan polèmic)
Entitats: 11 de març (7mesos)
Esports: 31 de maig (4 mesos)
Hisenda: 26 de febrer (7 mesos)
Infrastructures i serveis: 5 d’abril (5 mesos)
Joventut: 29 de març (6 mesos)
Medi Ambient: 24 de maig (4 mesos)
Noves Tecnologies: 04 de març (6 mesos)
Partits polítics: febrer 2004 (7 mesos)
Patrimoni Històric i Cultural: 5 d’abril (5 mesos)
Projecció exterior: 27 de febrer (7 mesos)
Promoció econòmica: 19 de juliol del 2003 (14 mesos)
Seguretat
i Protecció Civil:
Ostres! octubre. Per fi una informació
recent... però no, era octubre del 2003.
( 12 mesos)
Solidaritat: 3 de febrer ( 7mesos)
Torrelles.com:
22 d’octubre del 2003, ara ja no tinc dubtes sobre l’aposta
del govern per les noves tecnologies. Sort que tenen una
regidoria dedicada al tema (12 mesos)
Mobilitat i Transport: 09 de gener (8 mesos)
Urbanisme: 19 de gener (8 mesos)
La mitjana de les informacions "actuals" són de fa 7 mesos!!
Per cert, i aprofitant que el Correllengua ha passat per Torrelles, s’hauria de vigilar, a la WEB MUNICIPAL els temes de normalització lingüística i mirar d’escriure correctament, entre d’altres moltes coses, el nom del mesos, tots estan en majúscules.
L'Ajuntament
no informa als ciutadans sobre : noves contractacions, Can Coll, terrenys per
les escoles, acords de govern, Plens Municipals, actes de les Comissions de
Govern, en fi, per què continuar enumerant, la WEB és un reflex
de la seva política de participació, informació i transparència.
El resum és que, al marge del canvi de color i les cireres, la Web és un total i absolut despropòsit sense cap informació actual, ni rellevant. Tot plegat lamentable.
E-mail rebut a la web
Com que l'Ajuntament no ho ha fet, us informem que han sortit les següents convocatòries municipals per proveir llocs de treball:
Benvolguts, benvolgudes
Com que l'Ajuntament no ho ha fet, us informem que han sortit les següents
convocatòries municipals per proveir llocs de treball:
3 PLACES D'AGENT DE POLICIA
2 PLACES D'OFICIAL DE NETEJA VIÀRIA
2 PLACES DE TÈCNIC AUXILIAR DE BIBLIOTECA MUNICIPAL
Si esteu interessats, afanyeu-vos. Teniu de temps fins al 14 d'octubre. Podeu
trobar més informació a la web de la Diputació de barcelona
www.diba.es - Municipis - Torrelles - Convocatòries en curs o a la web
d'ACTA groups.msn.com/acta2025.
Ens sembla sospitós (i vergonyós) que l'Ajuntament, que és
l'organisme municipal que més hauria de garantir la igualtat d'oportunitats
entre tots els veïns de Torrelles no difongui a través de la seva
web la informació sobre les convocatòries municipals. Això
fa pensar que les persones que estaran millor informades seran les que tinguin
un contacte directe amb membres del govern municipal. O no?
Perquè això no passi us demanem que DIFONGUEU AQUESTA INFORMACIÓ
A TOTES LES PERSONES QUE CONEGUEU, BÉ SIGUI PER MAIL, PER TELÈFON,
SMS, BOCA-BOCA (ep, ja m'enteneu...)
Salut i sort
Opinió per aportar en el necessari debat en relació a les previsions de creixement urbanístic i demogràfic de Torrelles
Poble i Progrés va apostar per moderar el creixement urbanístic "natural" i així:
- A la revisió del PGOU de l'any 95 es va reduir el sostre màxim d'habitats dels 12.000 que preveia el PG de l'any 1983 a 8000 habitants.
- L'acció política de Poble i Progrés en les diferents promocions i Plans Parcials va mirar de ajustar els creixements per no arribar a les previsions màximes que el nou Pla General establia. Com a exemple d’aquesta política, malgrat que la previsió del PG era arribar a l'any 2000 a una població entre 4.200 i 4.500 habitants, la realitat va ser que al 2000 el padró era de 3.566 habitants.
Poble i Progrés feia previsions moderades però realistes; ja se sap la pressió urbanista que fa temps pateix tot el Baix Llobregat, ara bé a l’hora de gestionar es mirava de ajustar al màxim els ritmes i el creixement.
L’actual govern municipal aposta per arribar i superar els límits al creixement que estableix l’actual Pla General.
- L’exemple de Can Coll és clar. El Pla General preveu 19.340m2 edificables i amb les limitacions pròpies del mateix Pla, encara que es parli de 156 habitatges és impossible fer-los. Una bona negociació seria, al nostre entendre, que a canvi de 70 0 80 habitatges obtenir els terrenys de l’escola.
- L’actual govern proposa passar dels 19340m2 a 27.000 m2 ( un 40% més) i amb algunes modificacions del tipus de vivenda poder arribar a més de 200 habitatges, l’argument és que així s’obté més terreny públic pel futur, però és clar, llavors, que l’objectiu no és l’escola ja que els terrenys necessaris podríem tenir-los sense modificar el Pla General.
L’actual govern facilita als promotor obtenir la màxima edificabilitat.
El nou govern municipal parla
de que les previsions de creixement son les que va establir PiP, però
en realitat amb la seva acció política vol superar els límits
màxims d'habitatges i facilitar als promotors immobiliaris els canvis
necessaris per pogué recuperar el temps perdut.
La nova escola es pot fer. Podríem tenir fa mesos els terrens amb l'aplicació del PG actual. Perquè es necessiten quatre hectàrees a Can Coll ? Si n’hi ha alternatives i terrenys pels nous equipaments perquè mantenen el projecte?
Nosaltres pensem que les escoles és l'excusa, el projecte de fons és convertir Can Coll en el centre d'un nou model de poble que definiran, si els deixem, en una futura revisió del Pla General.
La política municipal obre la porta a fer ara més cases de les previstes i desprès a urbanitzar tota la plana.
No ajuda a donar tranquil·litat al debat alguns interessos ja coneguts i que ara tenen la possibilitat de decidir políticament a l’Ajuntament, en concret:
- Les demandes de la cooperativa i els seus pisos ja compromesos (el president de la cooperativa és un dirigent d’Entesa i la filla és regidora )
- Les expectatives, no amagades, de dirigents de la agrupació Poble de que s’urbanitzi tota la plana de Can Coll, (es dediquen a més de a la política al negoci immobiliari)
- Els interessos dels propietaris de Can Coll que “tant s’estimen el poble” (segons l’Alcaldessa ) i que sempre han volgut urbanitzar.
- La gestió municipal que està generant despeses a un ritme que no podran mantenir si no és amb el típic sistema de créixer urbanísticament (retribucions dels regidors, noves contractacions, opció de compra de Can Santomà, despeses extres per tot arreu com ja s’ha vist als pressupostos d’enguany etc..)
El model de creixement urbanístic
intensiu de la comarca, pensem que no és bo ni desitjable per a un poble
de les característiques de Torrelles, en tot cas no serà legítim
intentar fer una política de fets consumats i accelerar el creixement
urbanístic i demogràfic sense un gran debat sobre el model de
poble que vol la majoria, aquest Ajuntament ha acceptat la participació
i el debat únicament quan s’ha quedat en minoria ara haurà
de ser la pressió de la societat torrellenca la que forci el debat.
Consideració prèvia:
“Poble i Progrés” estem a favor i defensem les cooperatives, com una expressió de l’economia social, de la mateixa manera que demanem que les administracions actuïn i legislin per garantir que tothom pugui tenir accés a un habitatge digne.
¿Per què, llavors, som crítics amb la cooperativa privada que s’ha format a Torrelles per a construir habitatges? Doncs perquè creiem que aquests tipus d’empreses han de tenir, per sobre de tot, objectius socials, molta transparència en les seves actuacions i no han d’actuar políticament. Per altra banda, ¿quin sentit té que els criteris d’adjudicació dels habitatges d’aquesta cooperativa siguin exclusivament el de l’ordre amb què s’han apuntat a la llista de peticionaris? ¿On són els criteris d’adjudicació en funció d’un barem objectiu que tingui en compte les necessitats de la gent?
Si volen tenir un mínim de credibilitat quan parlen de la necessitat d’habitatge per a que els joves de Torrelles no hagin de marxar del poble, el representants de la cooperativa hauria de respondre amb claredat a sis qüestions:
Preguntes:
1.- Quantes persones de la llista de cooperativistes viuen fora de Torrelles?
2.- Quantes persones de la llista tenen ja en propietat un o més d’un pis?
3.- Quines edats tenen els beneficiaris potencials de la seva llista?
4.- Com pensen aconseguir terrenys barats per poder fer els pisos si diuen que l’Ajuntament no els ha negociat preus menors a Can Coll, que els preus de mercat?
5.- Quines persones de la llista són familiars directes o militants significats dels grups que defensen el pla parcial de Can Coll?
6.- Per què l’Associació de Veïns i la revista la Cirereta, lligades directament amb la cooperativa, ara ja no reivindiquen res? Actualment podrien mantenir pràcticament totes les demandes que sortien a la llista de la Cirereta, quan governava PiP, i afegir-ne ara unes quantes reivindicacions noves. Curiós silenci de l’Associació de Veïns quan ara ja no els hi cal fer política i el que s’està negociant és l’ampliació de construcció d’habitatges dels quals un percentatge, per llei, ha de ser de vivendes protegides.
Consideració final:
Quan aquestes preguntes
s’hagin contestat de forma pública, clara i sincera, aquesta cooperativa
i els seus objectius podrien començar a tenir credibilitat. De moment
continuaran donant motius per a que el poble vagi ple de comentaris sobre les
relacions entre la cooperativa d’habitatges i el grup municipal d’Entesa
(el pare en un lloc i la filla en un altre). I, per molt que Entesa i ERC repeteixin
que ells no tenen res a veure amb les negociacions entre la cooperativa i el
propietari dels terrenys edificables, ningú no podrà evitar el
record de la intervenció d’aquell soci de la cooperativa que, a
l’apartat de precs i preguntes del mes de maig, preguntava en veu alta
i estranyat per què no es parlava al Ple de l’acord entre l’Ajuntament,
la cooperativa i la propietat. Sobra qualsevol comentari.